Plou, plou, plou!

Avui fa un dia color sèpia. Sembla una fotografia familiar de principis dels setanta però sense els castells de sorra, els para-sols, els banyadors estrets ni la mar de teló de fons. De fet, des de casa veiem la muntanya, no la mar, però avui la muntanya no és muntanya, s’ha convertit en una idea difusa, present però amagada a la vista. La típica muntanya fantasma de principis dels setanta.

M’encanten els dies de pluja des de casa. Em relaxa el so de fons de les gotetes impactant qui sap on incansablement. Gaudeixo veient els llamps i comptant quants segon passen abans no descarrega el tro. Sé que això serveix per calcular a quina distància és una tempesta que encara no ha arribat i que, tenint-la just damunt del cap, comptar els segons entre els dos fenòmens perd tota utilitat, però és un tic que devia agafar quan era petit i repelent, i ara ja no me’n puc desdir.

A casa hi regna el silenci, ara. La tele està apagada. La ràdio, muda. Només se senten com piquen les tecles de l’ordinador, com acaben el trajecte les gotes de la finestra i com, cansats de ser presoners dels núvols, els trons s’escapen cel enllà.

Però sembla que a casa, ara mateix, sóc l’únic a qui li agrada, això de les tempestes. La Pruna, gateta mixeta, no para de miolar i d’intentar amagar-se als racons. Aquí no cal que ho intentis, que no hi caps. Què fas, que no ho veus, que no? Meu, meeeeu. Ni cas. En fi, com sempre!

Aprofitant l’avinentesa del dia que fa avui, m’he fet el ferm propòsit d’escriure un cop a la setmana. No sé si us n’havíeu adonat, però ara ja feia més d’un mes que no deia ni ase ni bèstia. És curiós, això de saltar-se les regles que tu mateix t’has imposat. És una sensació estranya.

Ah! Avui surt el nou disc dels Manel. Jo no vull dir que me’l compraré, però me’l compraré.

I la setmana que ve parlarem dels Mishima i d’un petit concertet que van fer al Palau de la Música.

De fons de la fotografia arajanotansèpia, Collserola, que és el nom de la muntanya fantasma, es va materialitzant a poc a poc. S’acaba la tranquil·litat…